Joan Yeguas Gassó

Ahir, 30 de juny, es va presentar a l'Espluga Calba el volum "Mirades", sorgit de la XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues (celebrada en el llunyà 21 d'octubre de 2017). Dins del llibre presento un estudi sobre pintura barroca, on analitzo tres teles de grans dimensions, que miraculosament han arribat fins als nostres dies, i testimonien l'art pictòric català de finals del segle XVII. Les pintures foren realitzades en dos contextos diferents : en el cas de la "Visió de sant Antoni de Pàdua" i "Sant Abdó i sant Senen", vinculades amb pintors de la diòcesi de Tarragona, cal relacionar-ho amb les obres dutes a terme  a  l'ermita dels Sants Metges entre 1699 i 1704; en canvi, la "Santa Madrona", és un episodi artístic que cal connectar amb Barcelona i la Guerra de Successió . Aquesta darrera pintura (vegeu foto), d'alta qualitat, representa una de les patrones de la capital catalana , i, per això mateix, la santa apareix

Aquest cap de setmana s'ha repartit el darrer número dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , i ja en van 32. En l'emblemàtica publicació de la plana d'Urgell he realitzat la meva vintena col·laboració, fent un repàs per diferents elements artístics de la comarca de l'Urgell i el seu entorn immediat. La majoria d'aspectes que tracto són inèdits o que se'ls hi ha donat poca atenció, però constitueixen parts importants en els pobles on es troben. Els assumptes tractats són d'allò més variats: des del voltes de canó apuntades del segle XIII (Montblanquet, Rocallaura, etc.), fins a una capella i retaule d'inicis del segle XX a Claret (Oliola), passant per l'edifici de la Panera a Castellserà (1520-1526), una porta procedent del convent de Bellpuig actualment en una torre privada, heràldica i inscripcions a llindes, unes pintures barroques a Belianes, una porta a la Donzell d'Urgell, el trasllat d'un portal a la Clua de Meià o le

Finalment, quatre anys després de celebrar-se (a l'abril del 2015) el simposi "Imatges del poder a la Barcelona del set-cents. Relacions i influències en el context mediterrani", ha sortit la publicació,  coordinada per Laura García Sánchez i Anna Vallugera. Hi vaig participar amb una ponència sobre l'obra de Francesc Pla i Duran (conegut com el Vigatà) que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i ara s'ha transformat en text . Ofereixo un llistat complet i exhaustiu de totes les pintures i els gravats del museu, sobre les quals he intentat escatir les dades més rellevants. A part d'això, també faig un breu repàs per la trajectòria vital i artística del pintor, un relat previ i necessari per contextualitzar millor el seu art. De passada, esmento l'antic palau del marquès de Capmany, a Cervera, les pintures del qual atribueixo al pintor  Pau Rigalt i Fargas (cap al 1802). Francesc Pla i Duran "el Vigatà", Guerrer encadenat és pr

El 22 de març d'enguany es va inaugurar l' exposició "Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve" al Museu de Granollers, que romandrà oberta durant 12 mesos. Amb motiu de la qual, també s'ha editat un llibre, on participo mitjançant un text sobre el conjunt pictòric . Es tracta d'un estat de la qüestió sobre l'obra, amb un repàs de la documentació, un anàlisi iconogràfic i una nova proposta de reconstrucció del retaule (a patir de les dimensions de les taules i altres aspectes). Finalment, abordo el tema estilístic sobre l'anomenat "grup Vergós", un calaix de sastre on hi ha els germans Pau i Rafael Vergós, el pare Jaume Vergós II, i altres pintors subcontractats (Joan Gascó, el Mestre de l'Alliberament de Galceran -sorgit a partir de  la cultura artística de Joan Barceló-, el Mestre d'Ithaca i un col·laborador seu que treballa al retaule de la Doma a la Garriga -educats a redós del taller de Bartolomé Bermejo-); tot i t

Avui, dijous 25 d'abril, s'ha presentat el nou llibre de l'amic Jaume Torres i Gros. En aquest cas he realitzat el pròleg de l'obra. Es tracta d'un text breu que contextualitza la importància que va suposar l'antic monestir de Sant Bartomeu a Bellpuig, el qual va tenir un període d'esplendor durant l'estada de la comunitat franciscana entre 1507 i 1835.

Acabo de publicar un breu text a la revista "Ars Magazine" (número 42) amb l'atribució d'un parell d'imatges de fusta, policromades i daurades, al gran escultor Damià Forment (València, cap al 1475 - Santo Domingo de la Calzada, 1540). Es tracta d'un conjunt de la Nativitat, que actualment podeu contemplar al Museu Maricel de Sitges. Unes obres magnífiques  que cal situar cronològicament a la darrera etapa de l'activitat del mestre. Unes obres de gran qualitat, que tenen evidents connexions estilístiques, entre altres, amb obres catalanes, com la Dormició de la Mare de Déu de l'antiga església de Sant Miquel de Barcelona, grup actualment conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. * " Naixement (Mare de Déu i sant Josep). Damià Forment i Cabot ", La Peça del mes , Museus de Sitges, desembre de 2018. Vegeu també:  http://museusdesitges.cat/ca/peca-del-mes/la-peca-del-mes-desembre-2018-naixement Damià Forment, detall del sant Jo

A finals del 2018 va sortir el número 6 de la revista "Acta / Artis. Estudis d'Art Modern". En el qual apareix publicada una crònica sobre la remodelació de la col·lecció d'art entre l'any 1500 i inicis del segle XIX al museu en qüestió (inaugurada al gener del 2018). El text està dividit en dues parts. Una primera tracta de com es va reorganitzar, i amb quins criteris, algunes sales del Museu Nacional: no hi ha cap novetat significativa més enllà d'idees ja exposades anteriorment , simplement manifesto la meva visió particular sobre el tema. I la segona part està dedicada a les obres, doncs, el fet de remoure la col·lecció obliga a un revisió detallada de tot el conjunt. En aquest cas, he volgut fer un breu repàs historiogràfic de les obres que conformen el fons d'armari de la col·lecció d'art del Renaixement i el Barroc, deixant de banda les més conegudes i que sovint eclipsen la resta. En aquest recull  explicito algunes de les atribucions fetes