Joan Yeguas Gassó

Aquest cap de setmana s'ha repartit el número 33 de la revista Quaderns de " El Pregoner d'Urgell" . Enguany, el tema tractat ha estat l'arquitectura, en concret, la rosassa existent a la façana de l'església de Bellpuig (1568-1574)  i la difusió d'aquest model per les contrades properes, sobretot al sud del bisbat de la Seu d'Urgell. Al mateix temps, també fem referència a l'activitat de diferents mestres de cases en aquest context geogràfic: des de la família Gener (l'oncle Tomàs i el nebot Melcior), als qual hem atribuït l'esgl ésia de Miralcamp; el taller dels Vernach, francesos actius a Bellpuig i Vilagrassa, i que podien haver realitzat les esglésies de Castellserà i Bellmunt d'Urgell; més una llarga nòmina de tallers de la primera meitat del segle XVII que es fan ressò d'aquesta tipologia a les actuals comarques de l'Urgell, la Noguera i, puntualment, al Segrià. Taller dels Gener, Rosassa de l'església de Bellpuig (1

A inicis de març ha sortit el número 29 de Santes creus. Revista de l'Arxiu Bibliogràfic  (corresponent a l'any 2018). Hi podeu trobar un article  sorgit a partir d'u na conferència que vaig realitzar el passat 13 d'octubre de 2018, en motiu de les jornades europees del patrimoni. L'argument principal és el retaule major de l'església conventual de Santes Creus. D'entrada contextualitzo el fenomen dels retaules, després realitzo una ràpida (però exhaustiva) biografia de l'escultor Josep Tremulles, i acabo amb la descripció-anàlisi de l'obra. A l'apèndix transcric  un document que vaig donar a conèixer a la meva tesi doctoral (2001): el contracte d'aprenentatge d'Antoni Tremulles, pare de Josep, amb l'escultor Bernat Montaner, l'any 1594.  Atlant del retaule major a Santes Creus (foto: Elena Milà)

A la darrera setmana de l'any 2019, pels volts de Nadal, ha sortit la miscel·lània "Ricerche sull'arte a Napoli in età moderna. Saggi e documenti 2019". Dins del volum apareix un article  dedicat a una pintura que es troba a les sales permanents del Museu Nacional d'Art de Catalunya, d'ençà la remodelació del 2018. Una versió del text, escrit simultàniament i en llengua catalana, va publicar-se al juliol de 2019 al " Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi ", en aquest cas  realitzat junt amb Marta Serra Majem (donat que hi ha una part dedicada a la restauració del quadre) .  L'obra en qüestió no té cap problema d'autoria i datació, ja que està signada i datada pel napolità Paolo De Matteis al 1710. La tela procedeix de l'església conventual de Nostra Senyora de la Bonanova a Barcelona, regida per monjos trinitaris descalços. Se'n coneixen dos esbossos prepartoris, localitzats a Munich (col·leccions estat

Al Museu Maricel de Sitges hi ha dues natures mortes d'un gran interès, fins ara inèdites, que per l'estil s'han de catalogar com d'un seguidor de Juan van der Hamen, en concret, hem apuntat cap al seu deixeble Antonio Ponce. Aquest pintor va aprendre a combinar els objectes que intregren aquest tipus de composicions i, sovint, imita literalment fragments que apareixen en altres obres del seu mestre. En aquestes pintures de Sitges, també podem observar com segueix el model de les típiques lleixes escalonades que havia ideat Van der Hamen; o un altre motiu con dues caderneres barrallant-se al costat d'una magrana (a partir de Frans Snyders). Les referències a altres obres de Van der Hamen són força abundants. En relació a les fruites, hi ha cites de natures mortes conservada al Williams College Museum of Art de Williamstown (Massachusets), al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, o al Museo Cerralbo (Madrid), entre altres; i dels dolços podem veure paral·l

El passat 6 de desembre es va obrir al públic un espai remodelat al Museu dels Sants d'Olot  amb escultures de Ramon Amadeu (Barcelona, 1745-1821). Amadeu va ser un  acreditat imaginaire de l'època barroca a Catalunya, el qual va tenir una estreta vinculació amb la ciutat d'Olot; però el seu nom també està lligat amb l'univers dels pessebres, ja que es tracta de l'escultor català que es documenta des de més antic, i perquè les seves obres sempre han estat valorades per aficionats i col·leccionistes.  Les figures d'Amadeu reflecteixen el caràcter humà de manera senzilla i realista, mitjançant personatges de l'àmbit rural. Unes obres que foren ben acollides per la societat d'aquell període i van marcar el camí a tots els figuristes catalans que van dedicar-se al pessebrisme al llarg del segle XIX i també posteriorment. Aquesta estima va provocar un increment excessiu al seu catàleg. Es tracta d'obres de gran disparitat de mans, que he destriat mitjança

Juntament amb l'Eva Pascual Miró, hem publicat un breu  text  sobre el mobiliari i la decoració pictòrica del Gabinet Salvador, una de les poques col·leccions europees d'història natural que es conserva pràcticament en la seva totalitat (un conjunt de curiositats naturals i biblioteca científica, mèdica i farmacèutica). El nostre estudi apareix dins del llibre "El Gabinet Salvador. Un tresor científic recuperat", que s'ha editat gràcies al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l'Institut Botànic. Aquest gabinet va ser format per diferents apotecaris de la família Salvador durant els segle XVII, XVIII i XIX, i es va col·locar en un mobiliari confeccionat expressament. En concret, documentem la tasca del fuster Llorenç Casadevall entre 1759-1760. No coneixem l'autoria dels plafons de les portes, decorats amb una iconografia en part extreta de gravats que hi ha als llibres de la pròpia biblioteca. També documentem  un pintor de vidrieres anomenat "A

El passat dijous 10 d'octubre es va presentar a Mollerussa el número 10 de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En concret, hi participo amb un article  sobre escultura de l'època del Renaixement a la plana d'Urgell, però fixant-nos en les creus de terme, Béns Culturals d'Interès Nacional que sovint passen desapercebudes per als estudiosos de l'art. L'objectiu del treball és l'anàlisi d'aquestes creus a partir de l'estil i dels models utilitzats, cosa que ens ha permès concretar datacions i delimitar algunes personalitats artístiques com: Pasqual de Gaintza, amb creu de Boldú i la d'Hostafrancs; el Mestre de Linyola, a part de les creus de Linyola i del retaule de Penelles, li augmentem el catàleg amb les creus de Castellserà (1540) i la de Bellver de Sió (1557), aquestes dues últimes datades epigràficament; el Mestre del Bullidor, proper als membres del taller de Damià Forment que van romandre a Catalunya,  amb l